La cosa perduda

Un dia, mentre passeja per la platja a la recerca de taps dÆampolles per a la seva col·lecció, un jove es troba amb una criatura estranya, dÆaire trist, desemparada i solitària, la cosa perduda. Mentre espera en va que algú vingui a recollir-la sÆestableix una relació intima entre ells. A la platja ningú no en sap res, de la criatura, ni tan sols lÆhan notat. Llavors decideix dur-la a casa seva on la cosa perduda passa desapercebuda per als seus pares, tan atents a les notícies oficials de desgràcies alienes que, no obstant això, quan finalment la noten gràcies a les observacions del jove, la menyspreen, lÆexclouen i seÆn desentenen. El jove no sap què fer fins que al diari troba un anunci del Departament Federal dÆObjectes Inútils. Una vegada arribats al DFOI la cosa fa un sorollet dÆinfelicitat; mentre ell busca un bolígraf amb què emplenar els interminables models burocràtics, un empleat de la neteja li aconsella que si en alguna cosa aprecia a la cosa perduda no la deixi allí i li lliura una targeta amb un símbol esperançador. Després dÆhaver donat moltes voltes per la ciutat aconsegueix trobar lÆadreça de la targeta en un amagat i fosc portal dÆun carreró anònim. Darrere de la porta descobreix un inventari dÆestranys i inusuals objectes perduts.