Comunisme i estratègia

Malgrat tot, la història no sÆha acabat. El gran relat de la victòria de la democràcia sÆesquerda, la promesa de benestar generalitzat dels liberals dÆaltre temps dona pas a lÆamenaça del pitjor agitada pels neoliberals, en un món gangrenat per lÆexplotació i les opressions, la competència generalitzada, les guerres i la devastació del medi ambient. En aquesta terra àrida, unes alternatives sense arrels broten i es marceixen mentre sÆesforcen per evitar els fracassos passats eludint la qüestió de lÆEstat o denunciant la «forma-partit», i redescobreixen ûde vegades sense saber-ho, de vegades somniant tornar a les arrelsû les inspiracions del primer moviment obrer del segle XIX. A contracorrent de la tendència que relega la perspectiva de lÆemancipació als registres de la utopia i de la nostàlgia, també contra lÆentusiasme que pot suscitar una opció «populista» inconscient de les seves renúncies, Isabelle Garo estudia en aquest assaig les condicions per a un rellançament contemporani de lÆalternativa. Considerant els problemes amb els quals topen molts dels pensaments radicals més en voga ûlÆEstat i el partit, el treball i la propietat, el dissens i lÆhegemonia-, lÆautora els recupera inspirant-se en Marx i Gramsci (i passant per Badiou, Laclau i Negri), en una operació que converteix la qüestió estratègica en el cor de les articulacions a inventar entre lÆanàlisi teòrica i la intervenció política.