On tot es vidre

Com diu David Castillo al proleg, "e;Teresa Colom rete l'aire i diu el vers. Ho fa com els jugadors a punt de fer un llancament de tirs lliures o de xutar un penalti. Una mena de climax de fragil tensio, com un vidre prim o les ales d'una papallona. A continuacio, s'endinsa en l'estructura del poema mentre el recita de memoria i el modula fins a ficar-nos en la bombolla que ha creat, un exercici alquimic per on la veu vocalitza cada paraula, cada gir, la frequencia i les cesures, com si fossim en un reialme alie a tot allo que pogues ser impoetic, inutil. He vist molts poetes recitar els seus versos, pero Teresa Colom els explica diferent, atmosferics i sensuals, amb la duresa calida del que t'ho pot dir tot si mantens l'atencio i et concentres com ella t'obliga a concentrar-te."e;