La vida amarga de les flors

Em dic Pat Millet i Tusell, porto amb orgull i dignitat el cognom dels meus pares, Felix Millet i Maristany i Montserrat Tusell i Coll. Em van parir al cel, entre nuvols dolcissims de vida regalada, i ara, a l'ocas dels meus dies, lluito perque no m'enterrin en un forat de l'infern. Mes que pujar escales, les he baixat totes, des de la lluminositat del pis de dalt fins a la llobrega penombra que s'amaga rere l'ultim esglao. He conegut la mel de l'abundancia i la decrepitud de la miseria, i si avui ho puc explicar es nomes gracies a l'ajuda de la bona gent i a l'amor immerescut que m'han regalat les meves dues filles. Si elles m'han sabut perdonar, vosaltres tambe podreu arribar a fer-ho. Pat Millet va morir a la primavera del 2019 deixant enllestit aquest llibre. Unes vivncies marcades pels excessos, les males companyies i les fatalitats que ella rememora sense estalviar detalls, de manera que el lector podr entreveure la veritable cara d'una famlia i una classe social, modliques de portes enfora per carregades d'hipocresia de portes endins. Al final, els pecatsde la Pat van quedar empetitits per l'escndol majscul del Palau de la Msica.